Feminisme

A casa el pare i la mare no havien els rols sexistes tan marcats d’aquella època, potser perquè venien educats en una altra cultura. Mon pare foraster i ma mare emigrant durant tota la infantesa i escolarització. En casa eren progressistes. M’ensenyaren a tindre un pensament crític i a ser tolerant, altruista i feminista. Estudia, condueix, no depengues de ningú, viatja, coneix més món i altres maneres de pensar, sigues lliure… La mare em va regalar l’amor a la lectura. El pare és qui més culpa té en el meu ateisme. I a ell sempre li he sentit dir, des de ben menudeta, que donava gràcies a tres coses: haver nascut home, blanc i en l’època què havia vingut al món, meitat del segle XX. Assumia que ser home era més favorable, assumia el masclisme en la societat. Em deia que la dona ho tenia tot més difícil. I això és el primer pas: reconèixer una desigualtat. Sense aquest reconeixement, segurament jo hagués acceptat el masclisme amb normalitat. Aquesta frase, em va donar molta força per voler canviar els patrons, sobretot perquè jo havia nascut dona. I comences a rebelar-te contra les normes i els rols. Amb els anys vaig llegir poesia de Maria Mercè Marçal i un poema molt revelador i combatiu em va impactar:

Divisa

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Ara sí, contra tota opressió revolució.

Vaig nàixer un 8 de març, la qual cosa ja és un punt a favor perquè per a mi aquest dia siga assenyalat i especial. Però també és el dia de la dona… I jo em declare feminista perque sóc rebel, però també per molts motius més…

– Perquè vull.

– Perquè crec en l’alegria de viure.

– Perquè no m’han parit per a llavar-li els calçotets a ningú. La meua existència i finalitat és ser feliç primerament, i això no em fa feliç, t’ho puc assegurar.

– Perquè la història no ens dóna el lloc que ens mereixem. Sembla que no hem existit. Haurem de reescriure-la.

– Perquè crec en el projecte de família com a equip i sistema cooperatiu. Perquè estem en contra dels rols sexistes.

– Perquè no estem en contra dels homes sinó del patriarcat i del masclisme. El feminisme no és el contrari de masclisme.

– Perquè el patriarcat és dolent tant per als homes com per a les dones.

– Perquè crec en la llibertat i per justícia social. Qui creu en la igualtat és feminista.

– Perquè és un moviment humanitari que busca la igualtat i no la superioritat.

– Per dignitat.

– Perquè gràcies al feminisme puc votar. Al món, moltes dones encara no .

– Perquè també gràcies al feminisme puc estudiar, treballar i puc decidir si casar-me o no i amb qui, tindré béns i propietats… Tenim aquests drets i molts altres per la seua lluita. Gràcies per començar.

– Perquè no sabem res sobre feminisme ni la seua història.

– Perquè moltes dones que foren lliures, independents, sàvies i rebels van ser cremades per bruixes.

– Per què no volem ser dòcils, ni submisses, ni callades.

– Perquè ens volem vives. Estem fartes de la violència de gènere. El masclisme mata, el feminisme no.

– Pel NO a la guerra i a qualsevol tipus de violència contra persones o animals.

– Perquè tenim por de tornar a casa caminant a soles.

– Perquè no és no.

– Perquè en cas de violació també som jutjades i posades en dubte per com vestim o actuem.

– Perquè en molts països si són violades després són castigades.

– Perquè al món hi han milions de dones mutilades i per les que estan en risc de ser sotmeses a l’ablació genital.

– Perquè som venudes i tractades com a mercaderia. Les víctimes del tràfic d’éssers humans, majoritàriament són dones i xiquetes amb finalitats d’explotació sexual.

– Per la prohibició dels matrimonis infantils.

– Perquè si tenim aspiracions professionals i no ens dediquem plenament als fills les 24 hores, sembla que som males mares.

– Perquè som les qui cuidem els nostres majors i fills, majoritàriament.

– Perquè sols hi ha dones de la neteja.

– Per a que les tasques domèstiques i de cura i educació dels familiars siguen compartides. Per la corresponsabilitat.

– Perquè el treball domèstic ha de ser reconegut com a treball i amb un salari just.

– Per una educació en la igualtat.

– Per no subvencionar escoles religioses, on es reprodueix el relat de que la dona és la culpable del pecat original i on el seu paper està sempre lligat a la llar.

– Per eliminar els col·legis que utilitzen vestimenta sexista i per la coeducació. Prou de separació per sexes.

– Per un estat i una escola laica i feminista.

– Per lluitar contra els estereotips de la feminitat.

– Per lluitar contra els estereotips de la masculinitat.

– Perquè la publicitat és misògina i sexista. No a la cosificació de la dona.

– Perquè els cànons de bellesa ens obliguen a no envellir i estar primes, sense arrugues ni cel•lulitis…i els homes no passa res si són calbs. No existeix la mateixa pressió.

– Per no pagar menys en les discoteques, perquè sinó nosaltres som el producte.

– Per eliminar jocs i joguines sexistes.

– Perquè si parim, decidim. Despenalització de l’avortament, ha de ser lliure i gratuït. Cap llei ni cap religió pot llevar-nos el dret a decidir sobre el nostre cos.

– Perquè el primer cognom dels fills i les filles hauria de ser el de la dona.

– Perquè en molts països la dona perd el seu cognom en casar-se.

– Perquè els treballs més precaris sovint són per a nosaltres.

– Per acabar amb l’assetjament laboral.

– Perquè al món la pobresa, la precarietat i l’analfabetisme ens afecta més.

– Perquè sovint cobrem menys salari pel mateix lloc de treball i ocupem menys llocs de responsabilitat.

– Per la conciliació laboral i familiar per a homes i dones.

– Per la igualtat entre maternitat i paternitat. Equiparar permissos, baixes i obligacions a l’hora de quedar-se a casa en cas de malaltia dels fills i filles, de tal manera que a l’hora de contractar una persona siga indiferent el seu sexe. Equiparar el cost laboral.

– Perquè els mètodes anticonceptius ens els prenem nosaltres, tot i els efectes secundaris.

– Perquè la majoria de canviadors de bebés estan dins del bany de les dones. El meu company entrava igualment.

– Per eliminar els micromasclismes: paga l’home, distinció entre senyora i senyoreta, enganxines sexistes en el transport públic pee a cedir un seient amb imatges d’una dona amb un bebé als braços, els homes no ploren…

– Per un llenguatge no sexista i inclusiu.

– Per a que qualsevol desconegut no em diga carinyet, guapa o perla per començar una conversa amb mi.

– Per estar en contra de la heteronormativitat o la heterosexualitat obligada.

– Per un consum responsable i la sobirania alimentària.

– Perquè les dones científiques tinguen més visibilitat i reconeixement.

– Per tots els homes que són i donen suport al feminisme. I per canviar les actituds masclistes que per cultura, tradició i educació tenen moltes dones i homes.

– Perquè som la meitat de la població.

– Perquè el món necessita el nostre punt de vista.

– Perquè ser feminista no és ser radical, ben al contrari, és tracta de ser tolerant.

– Perquè sectors conservadors i masclistes utitzen la paraula feminazis per a referis-se a les feministes. No sé n’adonen que estem lluitant per la igualtat, perquè la desigualtat genera violència. La paraula genera odi i pretén desacreditar un moviment que sols pretén la igualtat, el respecte, la corresponsabilitat, mateixes oportunitats i protegir la vida i la dignitat.

– Per la sororitat: germanor i solidaritat entre les dones.

– Perquè no tornem a celebrar aquest dia.

– Per les que diuen tu que pots ves a la manifestació. Totes podem.

– Per tots i totes les que em diuen el teu home..quina sort. Es fa càrrec amb mi de la cura i educació dels fills, tasques compartides de la casa i corresponsabilitat en tot. No sols el mèrit és d’ell, també és meu i crec que més, perquè allò més fàcil hauria estat seguir els patrons culturals. Entre els dos hem construït una familia basada en una relació feminista, laica i corresponsable. Tots dos tenim el nostre espai i compartim la vida. I la nostra meta és ser feliços.

A totes i a tots: ens volem rebels i combatives. No celebreu aquest dia en la passivitat i amb missatges de felicitacions. Això no canvia res. Eixiu al carrer, viure vol dir prendre partit. Pengeu els davantals als balcons, aneu a les mobilitzacions convocades pels Ajuntaments a l’hora marcada, les que sols podeu aturar- se 2 hores feu-se notar a les portes del lloc de treball, poseu-se alguna cosa de color morat, no consumiu en grans empreses, símbols de l’explotació…

Per les que ja no estan, per les que estem i per les que estaran.

Simat de la Valldigna 8 de març del 2018.

Mònica. 8 de març del 76.

Anuncios
Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Caritat i solidaritat

Per Nadal l’esperit de solidaritat es desperta… Espera, espera… Solidaritat o caritat?? Caritat diria jo…

Nelson Mandela deia: “La pobreza no es natural, es creada por el hombre y puede superarse y erradicarse mediante acciones de los seres humanos. Y erradicar la pobreza no es un acto de caridad, es un acto de justicia.

Caritat és donar el que ens sobra. I encara que és un acte d’ajuda i de generositat, crea una relació de desigualtat i suposa la continuïtat d’aquesta desigualtat. S’exerceix de dalt a baix, verticalment, humília a la persona que rep l’ajuda i està motivat per un sentiment de llàstima i no de justícia. Posa de manifest les diferències socials i és una almoina que ve bé, però no resol el problema i així és segueix mantenint la situació de privilegi i d’injustícia. Moltes vegades sols serveix per a llavar consciències, buscar respectabilitat, seguir una moda, buscar vots o desgravar-se despeses les grans empreses. I també algú s’enriqueix mentrestant .

La solidaritat s’exerceix d’igual a igual, de manera horitzontal. És un acte que no sols implica bondat i generositat, sinó a més a més compromís. Es tracta d’implicar-se per a resoldre el problema. No està motivat per la llàstima sinó per la convicció de què el receptor té dret a aquesta ajuda, per la justícia social. La solidaritat està basada en un model cooperatiu, tracta de canviar la situació i que és garantisquen els drets bàsics.

L’ajuda social no pot basar-se en la caritat sinó en la cooperació i la solidaritat. No es tracta de donar en les típiques campanyes sinó intentar canviar el món, un món més just i igual. No podem donar diners o menjar i oblidar-nos del problema i seguir tot igual… Hi ha població morint-se de fam, hi ha explotació sexual, hi ha malalties que necessiten més inversió… Si fem campanyes de donatius, és una ajuda immediata de present que en realitat no serveix per a molt. Pa per avuí i fam per demà. No estic en contra de les campanyes, donatius i ONGs, que algunes fan tasques imprescindibles i necessàries perquè els governs no és fan càrrec d’aquestes injustícies. Però també crec que pateixen la corrupció, l’avarícia i comportaments immorals i il▪lgals ( Oxfam abusos sexuals en Haití, tràfic de xiquets, xarxa de ONGs del cas de Rafael Blasco al País Valencià, cas Calvicam on els aliments del banc anaven a parar al restaurant de la directora, les grans ONGs que funcionen com a grans empreses i gasten en luxe i màrqueting. I moltíssims casos més…) Si els poderosos i les grans fortunes volgueren, s’acabarien molts dels mals del món. El problema és que per a uns tenir riquesa i poder, els altres han de ser pobres i explotats. I amb les ONGs el món desenvolupat llava la seua consciència envers el tercer món.
La moral ens protegeix de tota classe de remordiments, molts es llaven la consciència amb donacions a ONG’s i a programes “solidaris” de Nadal. Però continuem celebrant els Nadals, menjant polvorons i comprant molts regals!!

Si hi ha voluntat social, es transformarà en voluntat política i aquesta en actes solidaris. Lluitem pel canvi de model social. El món pot ser millor per a tots i no sols per a 4 gats.

Intentant no ser borrega i més solidària.

Publicado en Opinió | Deja un comentario

Evolució i revolució

El títol del meu blog és EVOLUCIÓ I REVOLUCIÓ, dos mots que comparteixent l’arrel, dos conceptes íntimament lligats.

L’evolució, és un procés de canvi gradual i ordenat. La revolució, en contextos generals, també és un procés de canvi, però un canvi brusc de situació. Fent un repàs a l’evolució històrica, queda clar el paper destacat de la revolució. Sense revolució no hi ha evolució.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Glifosato

Seguirem tragant glifosato!! Si no fos perillós no haurien allargat el permís d’ús sols 5 anys. Ni molts països estarien prohibint-lo. De segur hi hauran interessos econòmics que afavorisquen uns pocs. Però aquest pesticida estan matant-nos. Va començar a comercialitzar-lo Monsanto i el coneguem per Rondup. Aquests herbicides es filtren i arribem als aqüífers i ens estem menjat els aliments tractats amb aquestes substàncies. També està afectant a les abelles i possiblement siga cancerígen. Ara allarguen el permís d’ús gràcies a una desició política. Hauríem de ser governats per científics i no per polítics que solament es preocupen per l’economia i no per la salud del planeta i les persones.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

La vida

He deixat de banda uns mesos aquest blog perquè he patit les molèsties i els símptomes d’estar creant. Ni dibuixos, ni poesia, ni escrits… he dedicat tot el temps a la més bella creació: la vida.

Ja ha nascut i, encara que és el segon, la emoció i la il·lusió són les mateixes… ara bé,  la feina s’ha multiplicat!!!

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta

Extraordinari i interessantíssim documental sobre el capitalisme, en forma d’entrevista a Miren Etxezarreta, Catedràtica d’Economia Aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Simplement genial.

Fes click en el següent enllaç:itineraricritic.net

Publicado en Evolució, Opinió, Revolució | Etiquetado , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentario

Poema

Quan es trenca la innocència
 
El que més desitge
en aquest món
és que em digues amb
la teua sensual mirada
que m’estimes.
 
Impregna del teu aroma femení,
la meua roba i jo,
com un gos l’oloraré,
per tranquilitzar el meu cor ferit,
ací en la soletat de la gran ciutat.
 
El que més desitge és
que els teus llavis
em besen, una i una altra vegada,
fins que el sol s’apague
i la lluna agafe llum pròpia.
 
Que caiga el maleït,
insensible i fred mur
que ens separa,
com la corbella
separa la flor de la tija.
 
Però jo tinc les mans nugades
i sols tú pots fer-lo caure.
Jo esperaré,
en la impacient i trista soletat,
fins que ho aconseguisques…
 
Publicado en Poesia | Etiquetado , , , | Deja un comentario