La vida

He deixat de banda uns mesos aquest blog perquè he patit les molèsties i els símptomes d’estar creant. Ni dibuixos, ni poesia, ni escrits… he dedicat tot el temps a la més bella creació: la vida.

Ja ha nascut i, encara que és el segon, la emoció i la il·lusió són les mateixes… ara bé,  la feina s’ha multiplicat!!!

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta

Extraordinari i interessantíssim documental sobre el capitalisme, en forma d’entrevista a Miren Etxezarreta, Catedràtica d’Economia Aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Simplement genial.

Fes click en el següent enllaç:itineraricritic.net

Publicat dins de Evolució, Opinió, Revolució | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Poema

Quan es trenca la innocència
 
El que més desitge
en aquest món
és que em digues amb
la teua sensual mirada
que m’estimes.
 
Impregna del teu aroma femení,
la meua roba i jo,
com un gos l’oloraré,
per tranquilitzar el meu cor ferit,
ací en la soletat de la gran ciutat.
 
El que més desitge és
que els teus llavis
em besen, una i una altra vegada,
fins que el sol s’apague
i la lluna agafe llum pròpia.
 
Que caiga el maleït,
insensible i fred mur
que ens separa,
com la corbella
separa la flor de la tija.
 
Però jo tinc les mans nugades
i sols tú pots fer-lo caure.
Jo esperaré,
en la impacient i trista soletat,
fins que ho aconseguisques…
 
Publicat dins de Poesia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

VAGA 29M VALÈNCIA. ERROR DEL SISTEMA. RESET

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Em preocupa l’educació del meu fill, que per supost va i seguirà anant a l’escola pública. Però sobretot, em preocupa que entenga la societat en la qual viu i que aquesta garantisca unes millores socials i que no supose un pas enrere. El nostre fill pregunta on anem i li contestem que a la vaga. Ens pregunta per a què? Li contestem que per a protegir i garantir el nostre i el seu futur, perquè aquest sistema no és el que volem per a ell. Gràcies a que molta gent abans que nosaltres es va manifestar, avui ell pot anar a l’escola, rebre assistència sanitària i els pares poden posar-se malaltets quan treballen, sense deixar de rebre el seu sou. Sobretot, li diem, hem de canviar el món i aquesta és la manera. Vull que el meu fill entenga com més aviat possible,  el que és, el que significa fer vaga, encara que és difícil que comprenga el que és una reforma laboral o les seves conseqüències. Vull que sàpiga que té un dret, el de manifestació i vaga i que ell i tots nosaltres, podem i hem de lluitar per un futur millor.

Personalment, amb aquesta vaga no busque millorar la societat actual busque de transformar-la o suplantar-la per una societat alternativa. No es tracta d’eixir de la crisi i continuar com estavem abans. No funciona, estem en una societat de classes, de violència i d’explotació però d’una manera encuberta. Una societat on qui mana és el capital i el poder el té el sistema financer.  AVUI LA VAGA I LA MANIFESTACIÓ SÓN UNA OBLIGACIÓ SI VOLEM MANTINDRE I MILLORAR ELS NOSTRES DRETS. UN DRET NO ÉS ALLÒ QUE ENS HAN DE PROPORCIONAR SINÓ ALLÒ QUE NO ENS PODEN LLEVAR.

Publicat dins de Evolució, Opinió, Revolució | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 1 comentari

A València a fer força!!!!

Publicat dins de Evolució, Revolució | 3 comentaris

Dibuixos a llapis sobre paper

Aquesta galeria conté 3 fotografies.

Dibuixos realitzats l’any 96 amb la tècnica de llapis sobre full de paper DIN A4. En aquella època encara no havia dibuixat mai amb la tècnica del carbonet i esfumí, i quan tenia la necessitat de dibuixar agafava allò que … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , | 6 comentaris

Quan dibuixe em véns a la memòria…

A cals pares sempre he estat amb contacte amb el dibuix i la pintura. L’avi, Émile (Mimile, carinyosament) quan venia des de París a passar llargues temporades amb l’àvia Paulette ací, es portava tot el necessari per fer el que més li agradava: pintar. El seu cavallet, llapissos, paleta, pinzells, draps… Quan jo anava a París a passar els estius, en sa casa, en la casa de camp o on fóra, ell sempre pintava. Tenim un munt de quadres d’ell i jo, amb 7 anys i amb la seua ajuda vaig pintar el meu primer quadre. Amb el pas del temps i de manera autodidacta, com ell, he anat aprenent però sé que realment el que a mí m’agrada és el dibuix. Quan va morir l’avi, decidiren que les seues eines artístiques passaren a les meues mans. I em sento molt feliç sempre que les utilitze. Comence un dibuix, agafe les seues coses i em ve a la memòria la seua imatge pintant a la terrassa de ma casa i el seu record  sé que em dóna la força i la inspiració. El pépère m’ha donat com a herència el gust i la passió per dibuixar.

Publicat dins de Dibuixos | Etiquetat com a , , | 4 comentaris